Les varietats d’amiant, soles o en mescles han estat utilitzades com a matèria primera en la fabricació de nombrosos i diferents materials i productes als quals confereix excel•lents propietats físiques i químiques (resistència mecànica, incombustibilitat, no biodegradables, baixa conductivitat tèrmica, resistència a l’atac químic, etc.).
La presència d’aquests materials en els locals o espais dels llocs de treball no indica directament una situació de risc.
L’amiant no és un gas, un vapor o una substància radioactiva i les seves fibres no es desprenen de forma natural sinó que és necessari que es produeixi una manipulació o alteració de dites materials perquè tingui lloc l’alliberament i emissió de les fibres.
Desamiantat amb globe-bag
Descripció i usos
S’entén per material amb amiant (MCA) un material que conté amiant que ha estat afegit deliberadament en la seva composició. Els materials que contenen amiant (MCA) són molt nombrosos i de molt diversos tipus i formes de presentació. Les aplicacions tradicionals on poden trobar-se MCA’s són principalment les següents:
· Aïllament tèrmic, elèctric i acústic
· Materials de fricció en frens i embragatges de vehicles i maquinària.
·Component de reforç per millorar la resistència a la tracció. Ha estat molt utilitzat en la seva mescla amb ciment i plàstics, sent el fibrociment en la fabricació de xapa ondada per a cobertes, cumbreres, canaleres, baixants, dipòsits, l’exemple més clar i proper a nosaltres.
En quant a sectors, el seu ús ha estat molt estès en construcció d’edificis, ferrocarrils, vaixells i avions i en el sector de l’automoció. En instal•lacions industrials es poden trobar en múltiples aplicacions principalment en calorifugats, juntes, aïllants elèctrics, etc.
Friabilitat
La friabilitat és la característica dels MCA que té més interès des de la perspectiva de prevenció de riscos.
S’entén per friabilitat la capacitat que té un material d’alliberar les fibres d’amiant que conté. En funció d’aquesta característica s’estableixen dos grups:
Materials friables
Materials NO friables
Material friable, es denomina aquell que pot ser disgregat o reduït a pols amb la sola acció de la mà. (Calorifugats en calderes).
Material NO friable és el que necessita d’eines mecàniques per ser enfonsat o reduït a pols. (Fibrociment, vulgarment “uralita”).
Els materials friables són susceptibles d’alliberar fibres com a conseqüències de xocs, vibracions o moviment d’aire, mentre que els no friables no desprenen fibres tret que sigui per l’acció directa de màquines o eines o per fractura.
La friabilitat depèn en primer lloc del tipus de material i de la seva composició. Alguns components com el ciment, retenen fortament les fibres, mentre que uns altres, com el guix, la producció és feble. La friabilitat d’un material augmenta quan envelleix i es trenca o deteriora.
Els materials friables són molt més perillosos que els no friables.
Terres contaminades
Bombolla desamiantada friable
Exemples de materials friables
– Morter projectat, utilitzat com a aïllament tèrmic i acústic i per a la protecció contra incendis d’estructures metàl•liques d’edificis.
– Calorifugats i cordons per a calderes i conduccions de fluids a altes temperatures.
– Revestiments de calderes i interiors de forns.
– Teixits, per a la confecció de mantes, matalassos, telons ignífugs, guants, davantals, micos de treball, etc., utilitzats en foses, laboratoris, cuines, teatres, etc.
– Cartrons i productes de paper, utilitzats com a aïllants tèrmics i elèctrics.
Exemples de materials NO friables
– Fibrociment en plaques per a cobertes, dipòsits, tubs de pressió per a xarxes d’aigua potable, baixants, canaleres, jardineres, etc.
– Teles asfàltiques (amiant barrejat amb betum), per a la fabricació de teulades semirígides, impermeabilitzacions sota teules, etc.
– Llosetes termoplàstics per a paviments, utilitzades en escoles, hospitals i habitatges.
