Tot el que necessites saber sobre els materials que contenen amiant (MCA). Tipus, classificació, friabilitat i on es troben. Amb referència a l'Annex B de la norma UNE 171370-1.
L'amiant (també conegut com a asbest) és un grup de minerals fibrosos naturals que van ser àmpliament utilitzats en la construcció i la indústria per les seves excel·lents propietats de resistència al foc, aïllament tèrmic i acústic, i resistència mecànica. S'estima que es van fabricar més de 3.000 productes diferents que contenien amiant.
A Espanya, l'amiant va ser prohibit el 2002 mitjançant l'Ordre del Ministeri de la Presidència, que va transposar la Directiva 1999/77/CE. Això significa que qualsevol edifici construït o renovat abans d'aquesta data pot contenir materials amb amiant (MCA).
Les fibres d'amiant són extremadament fines — fins a 700 vegades més primes que un cabell humà — i invisibles a simple vista. Quan s'inhalen, poden causar malalties greus com asbestosi, mesotelioma pleural i càncer de pulmó, amb períodes de latència de 20 a 40 anys. Per aquesta raó, la identificació professional i la correcta gestió d'aquests materials és fonamental.
L'amiant NO es pot identificar visualment amb certesa. La confirmació requereix anàlisi de laboratori mitjançant tècniques adequades (microscòpia òptica de polarització, microscòpia electrònica o difracció de raigs X). Si sospites que el teu edifici conté amiant, no el manipulis i contacta amb una empresa inscrita al RERA.
La classificació més important per determinar el nivell de risc i el procediment de retirada d'un material amb amiant és la seva friabilitat: la capacitat d'alliberar fibres en manipular-lo.
Les fibres s'alliberen fàcilment a l'ambient
Les fibres queden retingudes a la matriu
Un material no friable es pot convertir en friable si es deteriora, es trenca o es manipula incorrectament. Per exemple, una coberta de fibrociment en bon estat és no friable, però si es trenca o es trepa sense humectació, allibera fibres a l'ambient i es comporta com a material friable.
El fibrociment és el material amb amiant més estès a Espanya. Es tracta d'una barreja de ciment i fibres d'amiant (típicament crisòtil) que forma una matriu sòlida. Amb referència a l'Annex B de la UNE 171370-1, aquests són els principals tipus.
El material amb amiant més freqüent a Espanya. Plaques ondulades de fibrociment instal·lades com a coberta en naus industrials, edificis agrícoles, habitatges i garatges. També conegudes com «uralita» per la marca comercial Uralita S.A.
Tubs de fibrociment utilitzats com a baixants d'aigua pluvial i canalons a façanes. Molt comuns en edificis residencials i comercials construïts entre els anys 1950 i 2000.
Dipòsits i cisternes de fibrociment per a emmagatzematge d'aigua. Habituals en terrats d'edificis residencials i en instal·lacions agrícoles. El seu contingut pot contaminar l'aigua si estan deteriorats.
Plaques llises de fibrociment utilitzades com a revestiment de façanes, envans interiors i falsos sostres. També emprades com a plaques de protecció contra incendis.
Testos i jardineres de fibrociment utilitzades en balcons, terrasses i jardins. Un material amb amiant que sovint passa desapercebut pel seu aspecte decoratiu.
Conduccions enterrades de fibrociment per a xarxes d'abastament d'aigua potable i sanejament. Encara presents en moltes xarxes municipals de tota Espanya.
Els materials friables representen el major risc per a la salut perquè alliberen fibres a l'ambient amb facilitat. La seva retirada requereix procediments especials: zona confinada, pressió negativa, descontaminació i mesuraments ambientals.
No manipulis mai materials que puguin ser friables. L'exposició a fibres d'amiant friable és la causa principal de malalties greus com el mesotelioma pleural. Si sospites la presència d'aquests materials, evacua la zona i contacta immediatament amb una empresa inscrita al RERA.
Amiant polvoritzat i projectat sobre estructures metàl·liques i sostres com a protecció ignífuga. És el material amb amiant més perillós per la seva altíssima concentració de fibres (fins al 85% d'amiant) i la seva facilitat per desprendre's.
Revestiments prefabricats d'amiant que envolten canonades de calefacció, vapor i aigua calenta per a aïllament tèrmic. Habituals en sales de calderes, instal·lacions industrials i xarxes de calefacció centralitzada.
Panells rígids de cartró fabricats amb fibres d'amiant, utilitzats com a aïllament tèrmic darrere de radiadors, en campanes extractores, en portes tallafocs i com a base de protecció en laboratoris i cuines.
Cordons trenats i juntes planes d'amiant utilitzats per segellar portes de calderes, forns industrials i conductes de fums. El seu deteriorament per l'ús allibera fibres contínuament.
Mantes ignífugues i teixits de fibra d'amiant utilitzats com a protecció contra el foc en tallers de soldadura, cuines industrials i equips de protecció personal antics.
A més del fibrociment i els materials friables, l'amiant es va incorporar en una àmplia varietat de productes industrials i de construcció. Aquests materials solen ser menys coneguts però igualment importants d'identificar.
Rajoles de PVC (vinil-amiant) de 30×30 cm, molt comunes en oficines, escoles i hospitals construïts entre 1960 i 1990. Mentre romanguin intactes el risc és baix, però la seva retirada requereix procediments específics.
Coles i massilles utilitzades per fixar paviments, canonades i elements de construcció. L'amiant s'afegia com a reforç i per millorar la resistència al foc. Poden quedar ocults sota altres materials.
Juntes i empaquetadures d'amiant utilitzades en vàlvules, brides, bombes i maquinària industrial diversa. Extremadament comunes en plantes químiques, refineries i fàbriques anteriors a 2002.
Ferodos i pastilles de fre amb amiant en ascensors, grues, ponts-grua i maquinària pesada. El desgast per fricció allibera fibres a l'ambient de manera contínua durant el seu ús.
Panells acústics i decoratius de fals sostre que contenen amiant en la seva composició. Comuns en oficines, centres comercials i edificis públics de les dècades de 1960 a 1990.
Mastics i segelladors utilitzats en finestres, juntes de dilatació i tancaments. L'amiant s'afegia per millorar la flexibilitat i resistència al foc. Sovint passen desapercebuts durant reformes.
L'amiant es pot trobar en qualsevol edifici construït o renovat abans de 2002, any de la prohibició total a Espanya. Aquestes són les ubicacions més habituals.
Plaques ondulades de fibrociment (uralita), el material amb amiant més estès. Present en naus industrials, edificis residencials, garatges i construccions agrícoles.
Tubs de fibrociment a façanes per a evacuació d'aigües pluvials. Visibles a l'exterior d'edificis anteriors a 2002.
Coquilles d'aïllament a canonades, cordons a portes de caldera, cartró-amiant a proteccions. Una de les zones de major concentració d'amiant friable.
Amiant projectat per a ignifugació d'estructures, juntes de maquinària, mantes ignífugues i aïllaments de canonades de vapor.
Canonades enterrades de fibrociment en xarxes d'abastament i sanejament municipal. Encara actives en molts municipis espanyols.
Conductes de fibrociment o revestits amb amiant projectat per a climatització i extracció d'aire en edificis d'oficines, hospitals i centres comercials.
La fabricació, comercialització i instal·lació de productes que continguin amiant està prohibida des del 2002. No obstant això, els materials ja instal·lats romanen al seu lloc fins que es deterioren, es reformen o es procedeix a la seva retirada programada. S'estima que encara queden milions de tones de materials amb amiant instal·lats en edificis i infraestructures espanyoles.
La identificació i gestió de materials amb amiant es regeix per un marc normatiu específic que garanteix la protecció de treballadors i ciutadans.
Estableix els requisits tècnics, organitzatius i de procediment que han de complir les empreses per acreditar la seva competència en el treball amb materials que contenen amiant. AGD està certificada per AENOR sota aquesta norma. El seu Annex B inclou una relació de materials susceptibles de contenir amiant que serveix com a referència tècnica habitual en la identificació.
Estableix els procediments per a la localització i el diagnòstic de materials amb amiant en edificis: inspecció visual, presa de mostres, anàlisi en laboratori acreditat i elaboració de l'informe de situació.
Guia del Health and Safety Executive britànic per a la inspecció i gestió de materials amb amiant. Referència internacional complementària utilitzada per AGD per reforçar els procediments de diagnòstic.
El nostre equip realitza inspeccions professionals segons UNE 171370-2. Identifiquem, avaluem i t'assessorem sobre la millor solució per gestionar els materials amb amiant del teu edifici o instal·lació.
